FAPA Mallorca vol recordar, cinc anys després, la més important manifestació a la història de la nostra comunitat, un dels moments claus de la lluita educativa.
Hem de recordar que en aquells moments tothom tenia present paraules i conceptes com TIL, com LOMQE, com retallades entre molts d’altres, tot i que alguns d’ells encara ara són de total actualitat. Era el moment àlgid de l’anomenat conflicte educatiu. Un conflicte provocat per les decisions de l’administració estatal i autonòmica al qual va respondre la comunitat educativa. La nostra Federació hi era en aquell moment, les associacions de pares i mares hi eren en aquell moment, les famílies hi eren en aquell moment perquè el conflicte i la lluita per una educació digna va implicar a tota la comunitat educativa i una part fonamental d’ella són les famílies.
Quan recordem aquella manifestació del 29 de setembre com un moment històric de la reivindicació social també hem de recordar que les famílies eren presents des de la capçalera fins a la coa de la manifestació, que les famílies érem abans de la manifestació, en la seva organització, en el suport a la vaga de docents, en les aules buides, en el Consell Escolar de les Illes Balears i la seva lluita institucional, en les xerrades informatives pels centres educatius informant de les diferents normatives i els seus efectes en relació a l’educació dels nostres fills i filles i que, en definitiva, sense les famílies no hagués estat possible aquell dia i aquella lluita que ara recordem.
Però ja en el seu moment, la nostra Federació i les diferents associacions de pares i mares vàrem posar l’èmfasi en la idea de comunitat educativa. Quan l’educació pateix una agressió per part de l’administració educativa, aplicant lleis que van en contra de la pedagogia més bàsica i que fomenten la desigualtat i no l’equitat al nostre sistema educatiu, quan s’apliquen retallades que afecten a infraestructures o ràtios d’alumnat entre molts d’altres efectes, la única solució possible per fer-li front és la unió de totes aquelles persones que formen part del món de l’educació. Famílies, associacions de pares i mares, associacions d’alumnes, assemblees de professors i professores, cooperatives d’ensenyament, associacions de directors i directores, equips directius, sindicats del professorat i de personal administratiu, educadors socials i un llarg etcètera formen part d’aquesta comunitat educativa i vàrem poder respondre de forma comuna perquè les famílies som el punt d’unió entre posicions diferents i vàrem actuar com a nexe d’unió d’interessos diferents per aconseguir un objectiu comú.
Cinc anys després volem remarcar que continuem en aquesta idea i en aquesta necessitat. Sense aquesta unió la millora del nostre sistema educatiu no serà possible. Sense trobar aquest objectiu comú tot i les diferències que tots tenim mai l’arribarem a assolir. I avui en dia continua essent igual de necessari que abans. Ja no parlem de conflicte educatiu però encara hem de parlar de l’efecte de les retallades en educació, encara hem de parlar d’infrafinançament de l’educació a la nostra comunitat o encara hem de parlar d’una llei educativa com la LOMQE que, cinc anys més tard, continua vigent i per ara sense perspectives de derogació. Si encara hem de parlar de tot això significa que la lluita per un sistema educatiu just i de qualitat encara és més vigent que mai i per això la nostra Federació, les famílies organitzades, continuem reclamant allò que considerem imprescindible per a la millora del sistema educativa, per al futur dels nostres fills i filles. Nosaltres hi érem i encara hi som i sempre hi serem. No ens atura ningú perquè els nostres infants són el bé més preuat que tenim i que té la nostra societat.
