«

»

Des 04 2018

El reconeixement de la feina feta i la que encara queda per fer: la tasca de l’Institut per a la convivència i l’èxit escolar

 FAPA Mallorca vol valorar positivament la feina realitzada durant aquesta legislatura per part de l’equip que forma part de l’Institut per a la convivència i l’èxit escolar (Convivèxit).

  Hem de començant recordant que la seva tasca és múltiple i toca aspectes com la mediació escolar, les pràctiques restauratives, la prevenció de l’assetjament escolar, els protocols de detecció i de tractament d’aquesta problemàtica, el respecte cap a la diversitat sexual o la coeducació entre molts d’altres. Tots aquests aspectes són bàsics per entendre un ambient escolar on la tolerància cap a la diversitat sigui la norma i no l’excepció, on el respecte mutuu sigui allò que es produeix i no el rebuig cap a aquell que és diferent per algun motiu i on no es deixi a ningú de fora i, per tant, un lloc on es practiqui realment l’educació inclusiva en tots els seus aspectes.

  Fins a aquesta legislatura aquest organisme estava enfocat únicament com un element de resposta davant la constatació de casos d’assetjament escolar, com un element d’assessorament cap als centres i cap a les famílies i infants una vegada s’havia produit la situació d’assetjament. Per fer aquesta tasca comptava amb un personal mínim i uns recursos escasos. Des de ja fa tres anys s’ha canviat aquesta dinàmica i es va considerar que la tasca prioritària era la de prevenció de conductes d’assetjament, sempre sense oblidar la feina de resposta davant de la situació concreta, però considerant que la millor manera de solucionar una situació de conflicte és que no es produeixi. Així, la prevenció, basada en la formació dels professionals de l’educació, la formació dels infants i la de les famílies, és la clau de la lluita contra un fet tan greu contra l’assetjament escolar. La formació serveix, per una banda, per estar millor preparats per evitar aquestes situacions i tractar-les així com es mereixen però, per altra banda, també serveix per perdre la por a la denúncia i a considerar que qualsevol persona que observi determinats tipus de comportaments té l’obligació moral de denunciar i no només la pròpia víctima.

  A la vegada, s’han ampliat les seves funcions en altres àmbits, tractant temes de convivència com el de l’interculturalitat o el de la coeducació perquè si no som capaços de veure que la diferència forma part de les nostres societats i, per tant, de les nostres escoles però que no l’hem de tractar com un problema sinó com un fet normal de l’ésser humà. El que hem de fer és lluitar perquè no es produeixi i per poder parlar d’igualtat real i no només formal, de tracte igualitari i respectuós, dels mateixos drets i deures a nivell efectiu.

  També des de l’inici d’aquesta legislatura la nostra Federació ha posat damunt de la taula la necessitat d’ampliar els recursos de l’Institut per a la convivència i l’èxit escolar. Poc a poc ha anat augmentant els seus recursos econòmics però encara a dia d’avui són totalment insuficients per poder fer front a totes les tasques que ha de realitzar i que volem que realitzi. Poc a poc també han augmentat els seus recursos de personal però si volem que faci una feina preventiva, que faci una feina formativa dels diferents agents de la comunitat educativa, que faci una feina d’intervenció directa als centres en determinats casos i que pugui tractar tots aquells temes que incideixin en la convivència escolar amb l’objectiu de millora és clar que encara a dia d’avui aquests recursos són escasos i que s’han d’augmentar de forma necessària.

  Finalment no podem deixar d’oblidar que les famílies i la nostra Federació han estat sempre en el centre de gran part d’aquests processos com, per exemple, en la formació dels formadors i dels docents o en el paper que hem de tenir en la resolució dels conflictes, com a part proactiva i fonamental en la seva prevenció. La Comunitat Educativa com una idea real i no només teòrica ha estat un dels seus eixos de treball i esperem que així continuï essent.

  Per tot això volem encoratjar a l’equip de l’Institut per a la convivència i l’èxit escolar a continuar la seva feina, a no deixar d’intentar aconseguir que les escoles siguin un espai d’igualtat en el que qualsevol infant sigui tractat igual que els altres, amb respecte cap a la seva persona independentment de les seves circumstàncies però també volem recordar, una vegada més, a la Conselleria d’Educació que aquesta tasca és imprescindible i que s’ha de fer en les millors condicions possibles, amb recursos humans, materials i econòmics suficients perquè si no qui surt perjudicat és el conjunt de la comunitat educativa i la pròpia societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: