«

»

jul. 21 2017

Els problemes de l’escolarització (II): la doble xarxa escolar

   Com és ben sabut al sistema educatiu espanyol existeix principalment una doble xarxa d’escoles  i aquest és un factor determinant en els processos d’escolarització de l’alumnat i no sempre, precisament, en un sentit positiu. Com és evident tenim una xarxa d’escoles públiques i una xarxa d’escoles sostingudes amb fons públics però de titularitat privada (en aquesta anàlisi deixarem de banda la xarxa de titularitat privada i finançada de manera privada per no regir-se per les mateixes regles d’escolarització). Aquesta xarxa té una proporció que no sempre és igual arreu dels municipis de les illes, té una distribució desigual dins d’un mateix municipi i no sempre, per bé o per mal, juga amb les mateixes regles dins de la normativa educativa. Els processos d’escolarització, en el seu desplegament normatiu, ens informem que un alumne té dret a tenir una plaça a un centre de la xarxa pública o de la xarxa sostinguda amb fons públics. Per tant, no existeix cap obligació per part de l’Administració a escolaritzar a un alumne a un centre que gestioni directament, a un centre de la xarxa pública. Aquest factor pot generar conflictes, principalment quan ens trobem amb que una gran part de la xarxa sostinguda amb fons públic ostenta una determinada confessió religiosa de forma pública i militant i, com sabem, el nostre estat es defineix com aconfessional i empara el dret d’una família a no rebre una educació de tipus confessional. Aquesta tipologia de problemes és una de les més habituals quan s’argumenta que una família es queixa per no tenir plaça a un centre públic i procés d’escolarització darrera procés d’escolarització encara és present.

  Però podem anar més enllà de l’efecte concret, podem anar a l’arrel del problema i intentar esbrinar perquè es pot produir aquest efecte. Partim d’una realitat concreta que, com ja hem dit, és l’existència d’aquesta dues xarxes, però també partint d’una realitat diferent segons cada municipi i segons cada zona concreta d’un municipi. Ens trobem amb municipis on l’escola sostinguda amb fons públic és majoritària enfront de les escoles públiques com és el cas de Palma i ens trobem amb municipis on la presència és proporcionalment pareguda i municipis on la presència de l’escola sostinguda amb fons públics és quasi inexistent com, per exemple, Capdepera. A més, dins d’un mateix municipi no trobem un repartiment territorial igualitari. Així, per exemple, a Palma ens trobem amb una concentració d’escoles de tipus concertat a la famosa zona col·legis, al voltant del barri de La Vileta i altres barris on directament no existeix com és el cas de Son Sardina.

  Per tant, cada família, segons la zona escolar en la que ens trobem s’haurà d’enfrontar a una realitat totalment diferent perquè el seu ventall educatiu pot ser diametralment oposat al d’una altra família que també resideix al mateix municipi. Una de les possibles solucions a aquesta desigualtat en l’oferta educativa ha estat la de la lliure elecció de centres, proposta que no és compartida per la nostra Federació. En principi pot parèixer una bona idea, que tothom tingui llibertat, que cada família pugui triar el centre que vulgui i que, si la seva puntuació li permet entrar, pugui fer efectiu aquest acte de llibertat, independentment de la xarxa educativa, de la distància al domicili, etc. Però, com ja hem denunciat reiterades vegades, aquesta llibertat no és real perquè no és una llibertat de tothom, sinó una llibertat d’aquells que tenen els recursos i les capacitats per exercir-la. Així, jo puc ser lliure de triar una escola que es trobi a molts de kilòmetres del meu domicili però només podrà ser efectiva aquesta llibertat si tinc els recursos per dur-la a terme: possibilitat de transport, temps, etc. I això és evident que no passa. Per tant, la llibertat d’elecció es transformava en què una determinada part de la població tenia una mobilitat educativa i la gran majoria de la població no, generant evidents desigualtats.

  Un altre problema evident entre les dues xarxes escolars, però també dins dels centres d’una mateixa xarxa, és de la distribució de l’alumnat, problema nou però també problema bastant antic. Com hem recordat diferents vegades, la nostra comunitat autònoma és la única que encara continua augmentant població escolar i aquests alumnes han de ser escolaritzats i això ha generat una sèrie de decisions per part de l’administració educativa per aconseguir acords d’escolarització municipals entre les diferents escoles d’un mateix municipi. Ens trobàvem que la majoria d’aquest alumnat nouvingut es concentrava a unes determinades escoles, principalment al sistema de titularitat pública, però també dins del sistema concertat, només a unes escoles determinades i, per evitar processos de guettificació, que dificulten els processos d’aprenentatge, s’intentava evitar aquesta situació. Recordem que aquest mateix procés ja es produïa amb altres elements, com la classe social, la situació econòmica o l’origen ètnic i, per tant, no és un procés nou. La nostra Federació aplaudeix aquestes propostes i en els municipis on s’estan arribant a acords d’escolarització la nostra informació és que el sistema escolar funciona de forma millor o, com a mínim, més justa (també voldríem recordar que les dades d’escolarització encara són un dels secrets millor guardats per part de la Conselleria enlloc de ser públiques i consultables i, per tant, gran part d’aquest anàlisi de resultats es basa en percepcions i opinions dels afectats). Això sí, fins ara, aquests acords s’han produït a municipis on la majoria dels centres escolars són de titularitat pública . Però, ara ens trobem amb un nou problema, que és la intenció d’aconseguir algun tipus d’acord d’escolarització al municipi de Palma.

  Com ja sabem Palma és la principal ciutat de la nostra illa, on es concentra la meitat de la seva població i que, a més, té una distribució per barriades que no sempre facilita la coordinació de mitjans i recursos. A més, com hem comentat, a Palma el sistema de titularitat públic és el minoritari i, per aquest motiu, no es pot entendre un acord en relació a l’escolarització sense comptar amb la xarxa concertada. Tenim molt clara una premissa que hauria de ser la base d’aquest possible futur acord: la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat. Com hem criticat altres vegades, la distribució de l’alumnat en funció de múltiples variables, és molt desigual entre centres, tant públics (existeixen cassos extrems on en un mateix carrer trobem dues realitats escolars totalment diferents) com entre xarxes, com dins de la mateixa xarxa concertada. Això sí, la percepció que sovint tenim és que la homogeneïtat de l’alumnat és més evident en l’escola concertada (i això no vol dir que l’heterogeneïtat sigui negativa, sinó que sorprèn que la distribució no sigui similar) i això és producte de mecanismes tant creats per les pròpies escoles (cobrament il·legal de suplements educatius per exemple) com del mateix procés d’escolarització (impossibilitat de reserva de places NESE després de la matrícula ordinària) que fan possible aquesta distribució.

  Així, la nostra Federació té moltes esperances en que els processos de canvi del sistema d’escolarització, de les zones escolars, de la possibilitat d’arribar a pactes en relació a com afrontar aquest debat ens duguin a un sistema més equitatiu, però tenim clares també un parell de coses. Que l’Administració no pot imposar els canvis per compte seva perquè qualsevol reforma que només provingui del cap del sistema administratiu està condemnada a fracassar. Que aquests canvis només seran possibles si tots els actors de la comunitat educativa hi estan d’acord i arriben a consensos i, per tant, cedeixen per aconseguir arribar a aquest punt d’unió comuna. Que cada realitat és diferent i, per tant, cada debat s’ha de tractar de manera particular, tant a nivell de municipis com d’illes. Que per poder iniciar aquest debat és necessari tenir accés a totes les dades que té l’Administració en relació a aquest tema. Si no es té la informació real no es pot fer un debat sobre la realitat i això no és una petició, és una exigència per poder aconseguir un procés exitós. I que la nostra Federació està disposada a fer aquest debat, a aportar temps, idees, consells, recomanacions i tot allò que podem donar per part nostra però tenint una idea clara: la participació implica que podem participar en la presa de decisions, no que les solucions ja ens vinguin donades per l’Administració o que la Conselleria faci com si escoltés però realment ja ho té tot decidit. Esperem que això no sigui així i que pels propers cursos acadèmics podrem parlar d’un sistema més just, equilibrat i equitatiu a Palma i a Mallorca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: