«

»

Jul 09 2019

La inclusió real: una assignatura pendent. Problemàtiques a resoldre de forma urgent

   FAPA Mallorca vol tornar a reflexionar en relació al concepte d’inclusió i la seva falta de realitat pràctica en molts de casos. 

    Qualsevol llei educativa a l’actualitat ens parla de la necessitat de la inclusió com un dels elements claus del sistema educatiu. Això significa que, entre d’altres elements, les administracions públiques educatives han de vetllar per assegurar aquesta inclusió, fer-la possible i propiciar-la. Per aquest motiu, totes les polítiques educatives han de tenir present aquest factor de forma transversal i l’escola ha de poder garantir el dret de qualsevol infant a l’educació en igualtat d’oportunitats. Aquesta idea, a més, es veu recollida en la Convenció de la ONU dels drets de les persones amb discapacitat, ratificada per l’Estat espanyol l’any 2008.

   La teoria és ben sabuda i acceptada per qualsevol membre de la comunitat educativa però, a la pràctica, encara ens trobem greus dificultats per dur-la a terme. 

   Per una banda, i tot i les passes que s’han fet durant la passada legislatura en aquest aspecte, no sempre podem parlar d’una correcta atenció de l’alumnat amb necessitats educatives especials als centres educatius, especialment els més vulnerables i que la pròpia administració reconeix i dota de personal per poder realitzar una atenció més personalitzada, els anomenats ATE’s. Cada principi de curs hem hagut de denunciar centres on no es tenen els recursos humans necessaris que s’han demanat i valorat per part dels equips d’orientació i directius però que després no han estat adjudicats per part de la Conselleria. Encara a dia d’avui la formació permanent d’aquest personal i la seva titulació bàsica mínima no són allò que s’espera d’un personal que té una funció molt específica i tan important com assegurar la inclusió d’uns alumnes amb necessitats especials. A més, aquest fet resulta contradictori  amb altres regulacions de la pròpia administració autonòmica com el decret 23/2018 que desplega la Llei 10/2006 integral de la joventut, que fa que els monitors que atenen als infants amb necessitats educatives especials tinguin una formació específica. 

   Això són algunes de les problemàtiques que ha de resoldre de forma urgent el nou equip de la Conselleria d’Educació, però no són les úniques. Hem conegut via comunitat sindical que s’ha intentat per part de la DG d’Innovació fer unes instruccions que regulin la necessitat de que els ATE’s acompanyin a l’alumnat del qual s’encarreguen en determinades situacions com, per exemple, els viatges d’estudis o les colònies. Davant d’aquest fet la part sindical ha manifestat la seva disconformitat i el DG de Comunitat Educativa i Innovació ha eliminat aquestes instruccions. La nostra sorpresa és majúscula. Per una banda, volem recordar el nostre compromís històric amb els drets laborals del personal que treballa al món de l’educació i que encara continua igual de ferm. Però, també volem recordar que els drets dels menors són fonamentals i per aquest motiu ens sorprèn de forma poderosa la resposta sindical a aquestes instruccions. Les famílies entenem que les sortides extraescolars, els viatges d’estudis, les colònies, etc., són elements bàsics del projecte educatiu de qualsevol escola o institut, que s’integren a la seva programació didàctica i que, per tant, si un infant no pot participar-hi per falta de personal adequat s’està vulnerant de forma flagrant el seu dret a l’educació en igualtat. Els propis docents que acompanyen als infants en aquestes activitats varien el seu horari laboral ordinari sense més problema per fer-les possibles i així enriquir l’experiència d’aprenentatge ordinari. Per què el cas dels ATE’s és diferent? Podem parlar de convenis laborals, podem parlar de procediments administratius però en el fons el que ens hem de plantejar és si el dret a la inclusió és real o no i com s’ha de fer per facilitar-ho. També ens sorprèn poderosament la reacció de l’Administració. Si una Conselleria d’Educació fa una aposta per la inclusió i així ho proclama en els seus documents ha de ser conseqüent amb ella. No es poden dictar unes instruccions que beneficien als infants i després retirar-les per evitar la crítica. No es pot jugar amb el dret a la igualtat de tots els infants. Si existeixen problemàtiques laborals s’han de solucionar sense perjudicar als infants i per això exigim als nous responsables polítics que s’asseguin amb qui s’hagin de seure: sindicats òbviament però també famílies per parlar d’aquest tema i per aconseguir una normativa que determini de forma clara que les activitats que organitzen els nostres centres educatius han de ser inclusives per definició i que, per aconseguir-ho, es disposaran de tots els recursos materials i humans que siguin necessaris per dur-les a terme. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: