«

»

jul. 20 2017

La innovació pedagògica i la necessitat de canvis en el sistema, una difícil coordinació.

   FAPA Mallorca ja fa temps que veu amb bons ulls una sèrie de moviments que s’estan produint a les escoles i instituts de les nostres illes, lligats a la innovació pedagògica. Un darrer exemple d’aquests moviments ha estat la demanda per part de la comunitat educativa del CEIP Joan Miró de Palma de ser el primer centre integrat de Primària i ESO a Mallorca. Com ja hem manifestat a un altre article donem l’enhorabona a propostes com aquestes ja que sorgeixen de la necessitat i de la proposta de la comunitat educativa. Sense aquesta comunitat educativa tenim clar que els projectes de canvi no funcionen i, si alguna decisió es percep com una imposició encara pitjor.

  Això sí, totes aquestes iniciatives es troben amb dificultats que han de solucionar i que van més enllà de les dinàmiques pròpies de qualsevol comunitat educativa. La normativa no sempre acompanya els canvis d’innovació pedagògica. Així, per exemple, en el cas que esmentat, s’ha de crear una normativa pròpia per poder tenir un centre integrat perquè la normativa vigent no els preveia com una opció en el sistema públic (tot i que en el sistema sostingut amb fons públic, el sistema concertat, és la modalitat més estesa) i com sabem per experiència pròpia, els canvis normatius no sempre són fàcils ni es fan d’un dia per un altre. Per sort, en aquest cas, sí que existeix una voluntat per part de l’Administració educativa per poder realitzar-los perquè si no existís, això avortaria el canvi des del seu inici.

  Altres vegades el propi sistema és tan rígid que fa que els canvis que es produeixen a les nostres escoles i instituts s’hagin de fer sense comptar amb unes normes que els sustentin en la seva totalitat perquè, per posar exemples, si es volen poder dur a terme metodologies que varien el mobiliari de les nostres aules o el seu espai això implicarà una sèrie de reformes en les infraestructures escolars o en la dotació de mobiliari prevista per als centres i, com que la normativa no et deixa modificar unes condicions concretes això fa que el canvi en teoria no es pugui produir. Un altre cas seria el de la distribució del professorat en l’etapa de l’Educació Secundària, per àrees de coneixement, els anomenats Departaments didàctics, quan en aquells centres que han optat per utilitzar metodologies com els projectes educatius aquesta organització és contraproduent i s’han de cercar noves fórmules com les d’agrupació per nivells o per àmbits. Per tant, la flexibilització de determinada normativa farà que allò que ja s’està intentant fer tingui la cobertura legal suficient que farà que, per ventura, altres centres es vegin legitimats per dur endavant aquests canvis.

  Altres temes relacionats amb la innovació o les noves formes d’enfocar l’ensenyament poden resultar polèmics perquè toquen pràctiques que ja fa molt de temps es duen a terme o que es desconfia dels seus efectes més perversos. Un exemple d’aquest tipus seria el d’entendre l’autonomia de gestió de personal com una part de l’autonomia centres. Per dur endavant una renovació, un canvi, una nova proposta a un centre es necessita un lideratge però, més important, és necessiten persones que creguin que aquest canvi és possible i que el puguin dur a terme. Per això, igual que és central la implicació de les famílies, també ho és la implicació del professorat. Els canvis han de comptar amb el suport del claustre ja existent en el centre i qualsevol persona que es sumi al centre han de tenir clar que existeix aquesta línia i que són elles que s’han d’adaptar a la proposta de feina ja existent. Qualsevol altre opció, on els projectes només es basin en la decisió de la direcció d’un centre, sense suport del claustre o de la comunitat educativa o, en una decisió per part de la Conselleria sense tenir en consideració l’opinió de ningú, són opcions que no funcionen i, per tant, no s’han d’aplicar.. Per evitar casos com aquests FAPA Mallorca ha fet feina durant els darrers anys en el projecte Illes per un Pacte que ha lliurat el seu document a la Conselleria d’Educació i que actualment es troba al Parlament de les Illes Balears per a la seva discussió i on proposa que la direcció del centre, prèvia aprovació del claustre, elevarà al consell escolar les propostes de plantilla i de perfil del professorat en els procediments de provisió de personal docent per concurs específic i de provisió especial, perquè en faci l’aprovació definitiva. Sabem que això és una primera passa i que pot resultar objecte de discussió enfrontada, però també sabem que un sistema tan rígid com l’actual no facilita allò que ens interessa a tots els membres de la comunitat educativa, que és aconseguir que el sistema s’adapti per aconseguir el millor per a tots els seus membres però especialment, el millor per als seus usuaris, els alumnes, els nostres fills i filles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: