«

»

oct. 08 2018

L’abandonament escolar i el mercat laboral a la nostra comunitat. Necessitem un canvi de model.

FAPA Mallorca vol continuar reflexionant en relació a una de les principals problemàtiques del nostre sistema educatiu: l’abandonament escolar.
En anteriors articles hem esmentat algunes de les causes més evidents: les retallades econòmiques que afecten a ràtios escolars o recursos a la diversitat o la vinculació entre desigualtats socials i baix rendiment escolar entre d’altres. Però avui volíem reflexionar en relació a la societat de la nostra comunitat i, en concret, en relació al nostre mercat laboral. Hem de recordar que la nostra estructura laboral és molt específica de les nostres illes i és estudiada com un model econòmic propi a les facultats d’Economia d’arreu del món. Estem parlant d’un model basat quasi exclusivament en una única indústria, el turisme, amb participació molt inferior a la de qualsevol altres tipus d’economia, dels altres sectors productius. A més, aquesta indústria de la que fem quasi monocultiu, el turisme, es basa principalment en una mà d’obra no gaire qualificada i amb poques possibilitats de millora i progrés laboral. És un sector molt vinculat a la mà d’obra i poc a altres factors que fan funcionar una indústria, com l’I+D entre d’altres. Així, els joves de les nostres illes es troben amb una “oportunitat” que a altres territoris no tenen: la possibilitat d’accedir a un mercat laboral sense tenir una qualificació superior prèvia. A més, aquest accés es realitza sense necessitat de desplaçar-se fora del territori i l’assegura uns ingressos econòmics durant, com a mínim, una temporada de l’any, molt superiors als que podria tenir en altres sectors productius. I sabent que aquesta indústria turística continuarà necessitant de la seva participació en el mercat laboral durant els anys següents.
Així, l’escola i les seves promeses de formació ha de competir amb la possibilitat d’accedir de forma directa al mercat laboral i aconseguir uns ingressos mensuals impensables per a qualsevol estudiant. Això és un factor determinant en molts de casos en relació a l’abandonament prematur del nostre sistema escolar. A més, quan aquest fet s’ajunta amb les notícies, que dia sí i dia també, ens trobem en relació als nostres joves titulats i les seves dificultats per trobar feina a la nostra comunitat relacionada amb la seva titulació i amb la possibilitat d’obtenir un sou digne, veiem que com a societat i com a mercat laboral específicament ha d’existir un canvi.
Com es pot produir aquest canvi? Òbviament no es podrà fer d’un dia per un altre i existiran múltiples factors que influiran però si no ens plantegem començar-lo el futur educatiu dels nostres fills i filles serà igual o pitjor que el que ens trobem avui en dia.
Per una banda, ha d’existir una clara conscienciació de les famílies i, en general, de tota la societat, en relació al paper de l’educació. Aquesta ha de ser un element fonamental de qualsevol persona i, per això, s’ha de veure no només com una inversió en qüestions laborals sinó com un fet integral de tots els éssers humans que formen part d’una societat determinada. L’educació, la formació, en totes les seves vesants, s’ha de veure com un element imprescindible de ciutadania, no només com un element que ens permetrà aconseguir una feina.
Per altra banda, ha d’existir una conscienciació per part de les empreses del nostre sistema productiu. La majoria d’empreses tenen com a principal objectiu aconseguir beneficis però hem d’aconseguir fer entendre que no es pot fer de qualsevol manera. Es pot regular la necessitat de tenir una formació mínima imprescindible per a qualsevol feina al nostre sistema productiu, es pot regular la necessitat de formació permanent per part de tots els joves que s’incorporin al mercat laboral o es poden establir els convenis necessaris per regular la formació i, a la vegada el treball, amb eines com la de Formació Professional Dual que es comença a aplicar al nostre territori.
Finalment, el paper de l’Administració també ha de ser clau. Des de la vessant laboral amb la necessitat de regular els diferents aspectes negatius del nostre sistema econòmic i des de la vessant educativa amb la potenciació de l’educació obligatòria però també de la postobligatòria en les seves diferents parts. No només ens hem de centrar en el Batxillerat i en la Universitat com els únics camins de formació possibles. Les modalitats de Batxillerat més oblidades com les artístiques o humanístiques han de ser potenciades igual que les altres i la Formació Professional ha de tornar a tenir el prestigi que abans tenia, no només amb l’ampliació de les seves opcions sinó amb l’adequada accessibilitat i proximitat geogràfica i explorant les noves vies com les de la Formació Professional Dual per poder fer partícep a les empreses en la importància de la formació dels nostres joves. Finalment, també recordar la necessitat d’explorar noves vies de formació com les possibilitats de distància i semipresencial, per donar oportunitats a aquells joves que ja fan feina però que es volen tornar a incorporar al nostre sistema educatiu. Per tot això, encoratgem a la Conselleria d’Educació a continuar el camí iniciat i a invertir els recursos imprescindibles per aconseguir arribar a tothom que ho necessiti.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: