FAPA Mallorca vol reflexionar públicament sobre un dels conceptes més utilitzats al debat educatiu en els darrers temps, el de ràtio educativa. Quan parlem de ràtios ens referim al número d’alumnes per professor/a a un aula grup. Hem de recordar que aquest número d’alumnes màxims per aula es troba fixat per llei i, per això, ha anat variant al llarg del temps en tant que les lleis han anant canviant. També volem posar esment en que quan parlem de ràtios màximes això no vol dir que s’hagi d’arribar a elles, sinó que és el número on es començaria a tenir una situació il·legal, una situació que segons la pròpia administració seria contrària al bon funcionament de l’aula i, en general, del nostre sistema. Al començament de l’actual legislatura l’actual equip de la Conselleria d’Educació va fer un esforç en relació a la baixada de ràtios, centrant-se en el primer curs d’Educació Infantil, amb la firma de l’anomenat Acord Marc amb una part dels sindicats educatius. Però, a la vegada, també es va reafirmar en les ràtios màximes que marca l’actual llei educativa, la Lomce, en nivells com l’Educació Primària, l’Educació Secundària Obligatòria o el Batxillerat, tot i les crítiques que s’han realitzat a aquest marc normatiu.
Actualment podríem trobar un consens bastant general, en el que s’inclou la nostra Federació, en que l’objectiu general en relació a aquesta qüestió, és la baixada de les ràtios, la reducció del número d’alumnes per aula perquè és un factor de millora del sistema educatiu i perquè és congruent amb els principis de la legislació educativa, basats en l’atenció individualització de l’alumnat i que, òbviament, resulta més fàcil quan menor sigui aquest número. Un comentari molt habitual sol ser que en temps passats, els nostres per posar un exemple, el número d’alumnes per classe era molt més elevat que l’actual i igualment es podia aconseguir l’èxit en el sistema i que, per tant, el número no és factor determinant en aquest èxit. És clar que es pot aconseguir un correcte procés d’aprenentatge amb un número elevat d’alumnes per aula però el que també és evident és que el número d’alumnes influirà positivament o negativament en aquells alumnes que necessiten aquella atenció individualitzada que amb un número molt gran, no es podrà donar. Així, més que un factor determinant de l’èxit el podríem considerar un factor determinant del fracàs escolar perquè aquell alumnat que necessita tenir aquest reforç, aquest ajut, aquesta atenció més individualitzada el podrà tenir o no depenent d’aquesta factor. D’una forma encara més clara, les ràtios poden millorar els resultats d’aquells alumnes que es surten tots sols però de manera clara milloraran els resultats d’aquells alumnes que no ho poden fer.
Per poder aconseguir aquestes ràtios més baixes són necessaris diferents factors que es puguin donar a la vegada. Per una banda, l’espai necessari per a la creació de nous grups a les escoles o la construcció de noves infraestructures que ajudin a esponjar aquells grups amb ràtios molt elevades. Per una altra banda, la dotació necessària de mestre i professorat per poder atendre aquests nous grups. És clar que també es pot destinar a aquests professorat a fer suport a les aules amb ràtios més altes però el resultat no és realment una baixada de les ràtios, sinó un suport a l’aula que, tot i molt útil i necessari, no és el mateix que la baixada real de les ràtios.
Per altra banda seran necessaris els recursos econòmics per fer possible les millores anteriors. És clar que en aquest punt hem de recordar la crida de nostra federació en relació als pressuposts de l’any 2018, el #MÉSdeMIL que ens pot servir per fer aquests nous centres, per cercar aquests nous espais i per a contractar aquest nou professorat que serà imprescindible per aconseguir realment una igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat dels nostres centres, per aconseguir ajudar a aquell que més ho necessita i quan ho necessita, no en un futur proper, sinó ara perquè qualsevol demora en aquests temes és imperdonable i implica un perjudici per aquells alumnes que sense aquests ajuts poden formar part més fàcilment d’aquell part per desgràcia molt important de la nostra població estudiantil que abandona prematurament els estudis i que formen part d’allò que anomenem fracàs escolar.
