«

»

Mai 30 2019

L’inici de la legislatura: feines a realitzar, reptes pendents i objectius a aconseguir (I)

 FAPA Mallorca vol recordar els reptes que té el nostre sistema educatiu per a la propera legislatura que ara mateix comença.

  En primer terme pareix que les forces polítiques que durant aquests quatre anys han regit la nostra Comunitat Autònoma repetiran l’experiència de govern durant quatre anys més. Això vol dir que la nostra Federació ja planteja una primera exigència: la necessitat de posar-se a fer feina des del primer dia. Ja no es podran argumentar qüestions com el desconeixement dels mecanismes de l’administració o les dificultats administratives per posar en marxa des del primer minut les polítiques que facin que aquests quatre anys següents siguin aprofitats al màxim per millorar el nostre sistema educatiu.

  En segon terme pareix que a l’administració de l’Estat ens trobarem amb un govern del mateix color polític al que es conformarà a les Illes Balears. Així, en teoria, la possibilitat d’arribar a acords entre les dues administracions hauria de ser més fàcil que mai i no pot servir com a excusa per no dur a terme determinades polítiques. La derogació de l’actual Llei Educativa (LOMCE) i la possibilitat d’elaborar-ne una de nova amb el màxim consens polític possible, l’oportunitat d’arribar a un pacte per aconseguir un Règim especial per a les Illes Balears (REB) que doni solució als problemes de finançament de l’administració pública, la derogació de la llei de despesa en el cas de les administracions locals que minva les seves possibilitats d’inversió en aspectes tan importants com l’educació 0-3 entre molts d’altres o la necessitat d’una inversió decidida per part del Ministeri d’Educació per donar l’impuls necessari a la modernització tecnològica dels nostres centres educatius serien alguns dels punts imprescindibles que hauríem de veure realitzats a la propera legislatura per part del Govern central.

  En tercer terme volem posar en valor la feina realitzada fins ara en molts d’aspectes del nostre sistema educatiu autonòmic principalment en la construcció i manteniment d’infraestructures. La construcció de centres com el de Santa Maria, l’ampliació d’altres com el de Binissalem i les necessàries reformes realitzades en molts d’altres han fet que l’espai educatiu, gran oblidat durant molts d’anys, s’hagi posat en valor i s’hagi adequat a les noves realitats de població i de qualitat mínima. Però, com moltes vegades ens han comentat a la Conselleria d’Educació, l’execució del Pla d’Infraestructures estava pensada per realitzar-se durant dues legislatures. Pareix que aquesta condició política es donarà i per això demanem que sigui efectiu el més aviat possible. Centres com Campos, Palma – La FEMU, Son Ferriol, Caimari, Inca, Badies de Llucmajor, etc., ja es troben en els plànols però s’han de transformar en una realitat. Aquesta propera legislatura ha de ser la de l’impuls de la construcció dels centres que facin viable la planificació educativa del futur a curt i mitjà plaç, evitant la massificació dels centres ja existents. La planificació ja existeix, ja l’hem pogut estudiar i manifestar el nostre acord amb la seva necessitat, ara és el moment de trobar les mans a Conselleria per dur a terme els projectes (tècnics, etc.) i per trobar el finançament econòmic necessari. Aquesta és una qüestió política i és el primer gran repte que tindrà el futur executiu: un pressupost educatiu digne i que doni resposta a totes les necessitats existents. Sense aquest pressupost les planificacions poden ser molt útils però no es transformaran en realitats.

  Com és obvi aquesta és una qüestió prioritària però no és la única. La nostra Federació demanarà el més prest possible una reunió amb el nou executiu i amb les futures persones responsables de la Conselleria d’Educació per posar damunt de la taula tot allò que considerem imprescindible i que, segons el nostre parer, ha de ser el full de ruta educatiu: Educació 0-3, paper de la comunitat educativa i participació, transport escolar i educació post-obligatòria, TAC als centres educatius, gratuïtat efectiva, del sistema educatiu, zonificació escolar, pacte educatiu per aconseguir una llei autonòmica, etc. Molts d’aquests temes són qüestions que ja hem tractat aquesta passada legislatura però que sabem que no es podien solucionar en quatre anys però també sabem que alguns d’aquests temes no han avançat tot allò esperat per qüestions administratives o per decisions polítiques preses que no han estat les encertades. Un exemple clar ha estat la participació real i efectiva de la comunitat educativa en les decisions polítiques i en les decisions que es prenen a les escoles. La creació d’una Direcció General de Comunitat Educativa no s’ha traduït en el canvi del concepte de participació real. Un altre exemple seria la falta del consens necessari per arribar a aquest pacte educatiu. Tenim una altra oportunitat, no l’hem de desaprofitar. Esperem que aquest tema i molts d’altres amb quatre anys més sí sigui possible. Necessitem col·laboració i voluntat política efectiva. El nostre desig és trobar-la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: