«

»

Des 23 2018

Un bon desig per al curs vinent: el repartiment equilibrat de l’alumnat NESE (II: les diferents tipologies)

FAPA Mallorca vol reflexionar en relació a l’alumnat NESE i les necessitats d’atenció que requereixen al nostre sistema educatiu.

Moltes vegades quan ens trobem amb notícies que ens mostren els problemes del repartiment de l’alumnat NEE o NESE les famílies ens podem trobar amb una qüestió prèvia: què signifiquen tots aquests acrònims i quines implicacions tenen per l’alumnat del nostre sistema educatiu?

Quan parlem de l’alumnat NEE ens estem referint a infants amb amb necessitats educatives especials. Això significa que, en teoria, dins dels nostres centres educatius reben una atenció individualitzada i un suport pedagògic i educatiu per poder aconseguir l’èxit en la seva etapa educativa. Aquestes necessitats poden ser de diferents tipus: físiques o psicològiques. I, per això, la manera d’atendre-les haurà de ser diferent i, com ja hem comentat, individualitzada. Figures com les del professorat AL (Audició i Llenguatge), PT (Professorat terapèutic) o el personal ATE (Auxiliar Tècnic Educatiu) es troba vinculada a aquests infants i la seva tasca és fer possible una escolarització amb garanties. En relació a aquest tipus d’atenció a la diversitat la reclamació habitual de la nostra Federació és clara: els recursos han de ser suficients per atendre la demanda existent. Per desgràcia a l’inici de cada curs acadèmic ens trobem amb notícies en relació a la falta de personal per fer aquesta atenció i darrera cada professional que falti ens trobem a alumnes i famílies que ho pateixen. Una altra discussió habitual és la de la integració d’aquest alumnat dins dels centres ordinaris i, per tant, de l’educació inclusiva real i no només teòrica.

Quan parlem dels NESE ens referim a aquells infants que tenen Necessitats Educatives de Suport Específic i sorgeixen quan s’avalua el funcionament d’aquest infant dins del context del sistema educatiu, independentment de la seva condició personal i té com a objectiu donar les facilitats per aconseguir l’aprenentatge en condicions d’equitat en relació a la resta d’alumnes del sistema. Dins d’aquesta categorització existeixen diferents tipologies, algunes de les quals són les derivades de determinades malalties, les relacionades amb les altes capacitats, les produides per trastorns de la conducta o les que es basen en qüestions lingüístiques entre moltes d’altres. Una categoria especial són els alumnes NESE per condicions socials i familiars. Així, ens trobem dins del nostre sistema educatiu amb infants que, per les seves condicions familiars, tant a nivell d’estructura familiar com dels recursos econòmics dels quals disposa la família, es troben en un clar desavantatge en relació als seus companys i companyes. Aquesta categoria és majoritària en alguns centres educatius de la nostra illa i es sol relacionar de forma directa amb criteris com la distribució de centres per barriades a la ciutat de Palma per posar un exemple concret.

Quan hem reflexionat de la necessitat del repartiment de l’alumnat NESE entre els diferents centres educatius una categoria per nosaltres central és aquesta. Els intents que s’estan efectuant a Palma es basen en la idea d’un repartiment de l’alumnat catalogat com a NESE lingüístic entre centres de la xarxa pública i de la xarxa concertada. És una primera passa però no serà una passa decisiva per aconseguir l’equilibri en l’escolarització fins que no agafi altres categories i, especialment, la relacionada amb l’àmbit socioeconòmic. La majoria d’alumnat amb necessitats econòmiques familiars es concentra, segons la nostra experiència, en centres de la xarxa pública i, no en tots, sinó d’una forma molt desigual entre uns centres i uns altres. Això dificulta enormement la tasca educativa i les possibilitats d’aquests infants. Les possibilitats dels alumnes d’uns centre o d’un altre no seran les mateixes perquè les seves dificultats de base no seran les mateixes.

Però, com es pot solucionar això? No existeix una única solució però sí una suma d’elements que poden afavorir el canvi i la millora del nostre sistema educatiu en la recerca de l’equitat: repartiment equilibrat de l’alumnat NESE per condicions familiars, tant dins de la xarxa pública com entre les dues xarxes sostingudes amb fons públics; una política valenta de beques i ajuts que faci que els infants amb més difcultats no vegin mermades les seves oportunitats per qüestions econòmiques; la inclusió d’especialistes en tractar aquests temes com, per exemple, els treballadors socials, dins de tots els nostres centres educatius; la utilització del fons d’emergència social de manera coherent per part de tots els centres; i, òbviament, la possibilitat de que es pugui parlar realment de gratuïtat dins del nostre sistema educatiu amb uns sistemes de fons de llibres que tinguin realment una dotació econòmica important i evitant el pagament de quotes que vagin més enllà d’allò que marca la normativa existent per molt que es camuflin com a voluntàries.

Per tot això, és necessari i primordial que s’enfronti aquesta problemàtica perquè si no, una vegada més, els més perjudicats són els més dèbils dins de la nostra societat i parlar d’equitat en el nostre sistema educatiu encara serà xerrar de paraules buides de contingut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: