«

»

set. 14 2022

UN CURS DE CANVIS A L’ÀMBIT EDUCATIU

 UN CURS DE CANVIS A L’ÀMBIT EDUCATIU

I, TAL VEGADA, A L’ÀMBIT POLÍTIC

Avui FAPA Mallorca hem convocat una roda de premsa per explicar com veim aquest curs comença, i que ho fa en un moment crític per a l’educació, en una situació post-pandèmia, amb una inflació descontrolada i amb un futur immediat afectat per uns pressupostos del 2023 a punt de sortir i un curs 22/23 que estarà marcat per un canvi de gestors polítics, segons els resultats de les eleccions autonòmiques de maig.

Ens esperen canvis importants com:

La implantació de la LOMLOE i els nous currículums sense un calendari raonable, que per ara està donant molts de mal de caps als docents. Les famílies també haurem de menester tenir informació aclaridora, ja que ens trobam amb molts de termes que mai havíem utilitzat: criteris d’avaluació, situació d’aprenentatge, descriptors, competències clau. Els canvis necessiten recursos, formació i temps, amb un calendari viable i raonable.

Un curs que començam en mig d’un augment generalitzat dels preus, i que també afecta a les despeses escolars: llibres, que s’han de renovar per la nova llei, menjador, activitats, Chromebooks… Recordem que, excepte els llibres, cap altre despesa per estudis és deduïble, no com a altres CCAA que sí ho són (per exemple, les Illes Canàries), i els nivell d’ingressos per beneficiar-se d’aquest deduccions han de ser molt, molt baixos, i exclouen a la majoria de famílies. 

Volem recordar que els centres reben un Fons Social d’Emergència per atendre necessitats sobrevingudes de l’alumnat. Alguns cursos aquest no s’ha gastat tot i ha quedat romanent, cosa que no hauria de passar en un moment com aquest. Fins i tot, s’ha de poder incrementar aquest fons per atendre l’increment de demandes que puguin sorgir durant el curs.

Per una altra banda, valoram positivament la gratuïtat de les 4h de 2-3 anys, encara que som conscients de que falten places per a aquesta etapa i que aquesta mesura s’ha d’ampliar a les altres etapes i arribar fins a les 5 hores educatives.

Altres reptes immediats i urgents que tenim aquest curs són:

Recuperar la normalitat a tots els àmbits, així com els docents i l’alumnat vol tornar a la normalitat pre-pandèmia, també cal recuperar el concepte de comunitat educativa. Per poder fer la nostra tasca educativa necessitam que les famílies tornin a entrar als centres educatius com abans, que el Consells Escolars de cada centre siguin vertaders espais de participació. No hem d’oblidar que és impossible educar sense les famílies.

Durant la pandèmia hem après a comunicar-nos amb els centres d’altres maneres, com les videoreunions, de grup o tutories. Volem recuperar el contacte personal, però hem de saber mantenir aquestes eines per a aquelles famílies que no poden assistir presencialment, pel que animam a mantenir els dos sistemes.

L’increment de problemes de salut mental entre els i les joves és un altre efecte de la pandèmia que estam arrossegant. Els recursos que s’hi estan dedicant encara són insuficient, pel que exigim que s’augmentin per donar suport directe i immediat als joves, a les famílies, i als centres educatius, que sovint són el primer lloc on se poden detectar els primers senyals d’alarma i on també se pot fer una prevenció efectiva.

I què han de tenir en compte els polítics a partir d’ara?

Continuar i millorar les mesures que ja s’hagin iniciat, no es poden fer passes enrere, els canvis necessiten temps i no se poden reiniciar cada 4 anys (ajuts, gratuïtat 0-3, salut mental…)

Continuam amb la necessitat de construir nous centres i de millorar els que tenim:

  • mantenir i ampliar el pla d’infraestructures vigent, adequant els costos de les licitacions perquè no quedin desertes,
  • adaptar els centres perquè siguin sostenibles i energèticament eficients,
  • iniciar, en la majoria de casos, la seva adaptació climatològica, perquè l’alumnat i docents no pateixen com ara els efectes de les onades de fred i de calor,
  • adaptar els patis perquè siguin no espais inhòspits, creant espais d’ombra durant l’estiu i coberts durant l’hivern, perquè els dies de pluja no estiguin tot el dia dins les aules. 

Per fer tot això, necessitam que l’IBISEC tengui els recursos humans suficients i estables per poder fer tots els projectes, un handicap que duim patint des de fa anys.

La inclusió educativa, així com s’hi refereix la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat (que és jurídicament vinculant), ha de permetre que l’alumnat pugui estar, participar, aprendre, i avançar a espais ordinaris amb totes les adaptacions i recursos que necessiti  encara està enfora de ser una realitat plena als nostres centres. Els avanços han estat insuficients fins ara, falten recursos per fer un diagnòstic a temps i no perdre anys d’atenció adient als infants; necessitam més formació en educació inclusiva, un canvi real de metodologia i un canvi de mirada: volem que es centrin en el què els nostres fills saben fer i no en el que els falta, en les seves capacitats i no només en les necessitats.

Relacionada amb la inclusió també tenim el problema de la segregació de centres a alguns llocs, un problema important principalment a Palma, on s’ha creat la Xarxa contra la segregació escolar. Ens trobam amb centres amb una acumulació d’alumnat NESE per damunt de la mitjana de la seva zona, i això dificulta molt treballar i aconseguir una educació de qualitat.

La gratuïtat de l’educació segueix sense ser una realitat:

  • el llibres, el material didàctic i l’informàtic segueix essent una despesa important; les deduccions a la renda, per exemple, són insuficients i no inclouen despeses com els Chromebooks;
  • els ajuts de menjador s’han augmentat molt però l’augment de població escolar i la situació econòmica requereix una anàlisi profunda de les necessitats; recordam que als IES públics no hi ha menjadors escolars, excepte algun cas, i no poden accedir als ajuts.
  • no hi ha transport escolar per als estudis post-obligatoris, dificultant a molt d’alumnat continuar els seus estudis, a unes illes amb una taxa d’abandonament prematur (15,4%) per damunt de la mitjana estatal elevada (13,3%), malgrat la reducció dels darrers anys (2014 era el 32,1%).

Finalment, hem d’encarar el problema de la conciliació familiar de manera urgent, no volem que els docents hagin d’assumir tasques de conciliació. El pla de conciliació iniciat el curs passat s’ha de continuar desenvolupant de manera urgent per donar resposta a una necessitat històrica i que, històricament, ha recaigut únicament en les famílies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: