«

»

jul. 03 2017

El procés d’escolarització: com és i com ens agradaria que fos. Algunes reflexions

 

Com és habitual cada mes de juny ens hem trobat amb l’anomenat procés d’escolarització. Aquest procés és un dels que més afecta a les famílies i, especialment, en l’inici d’una etapa escolar a un centre, tant a Educació Infantil, Educació Primària o Educació Secundària. El resultat d’aquest procés pot ser decisiu per determinar la vida educativa d’un infant perquè com és ben sabut l’opció de canvi de centre moltes vegades és una opció teòrica per les seves dificultats pràctiques reals.

Allò ideal seria que, per una banda, tots els infants poguessin accedir al centre que han demanat les seves famílies però, com ja sabem, això és un objectiu final a llarg plaç no un objectiu a curt plaç). Per això, si allò ideal no és possible el que sí que podem intentar aconseguir objectius factibles com podrien ser els següents:

Que totes les famílies que demanin plaça a un centre públic obtenguin plaça a un centre públic. Això parteix de la realitat de molts de municipis de les nostres illes: moltes famílies prefereixen l’escola pública a l’escola concertada del seu poble però l’oferta existent a l’escola pública no és suficient en relació a la demanda real. Com es pot aconseguir aquest objectiu? Amb una inversió en infraestructures (construcció de nous centres allà on sigui necessari i possible) o amb una inversió en professorat (dotar de professionals de reforç a aquells grups que superin les ràtios establertes per la Conselleria).

Que es pugui respectar el dret de les famílies a triar una opció diferent a l’escola pública si així ho volen. Però, com sempre hem dit, això no pot significar que l’escola concertada per fer un negoci paral·lel amb els seus alumnes, amb cobrament de quotes que no figuren a les instruccions, activitats obligatòries, etc. Anar a una escola amb concert no hauria de significar pagar la part del negoci que no financia la Conselleria d’Educació (i més prenent en consideració que moltes famílies són derivades a aquesta opció per no acomplir-se la possibilitat de tenir una plaça a un centre públic).

Que en el procés d’escolarització de l’alumnat no es creïn centres «ghetto»: en teoria el repartiment de l’alumnat nouvingut, amb categoria NESE, amb problemàtiques de desconeixement de l’idioma, etc. s’hauria de realitzar mitjançant un acord entre els diferents centres d’un municipi (com ja està passant a alguns municipis com Inca o Porreres) o seguint un principi clar de distribució equitativa. La realitat, però, encara està molt enfora d’aquesta objectiu: el percentatge d’alumnat d’una tipologia determinada pot arribar quasi al 50 % en alguns centres i no arribar al 10 % en centres del mateix municipi i, fins i tot, del mateix barri. Aquesta realitat, a més, encara és més visible actualment al principal municipi de les nostres illes, Palma. Per això, la reserva de places fins al mes de setembre era una mesura que la nostra Federació va aplaudir en el seu moment i que ens entristeix que hagi estat eliminada per una sentència judicial per al proper curs acadèmic. Per aconseguir aquest objectiu és imprescindible la feina de les Comissions d’Escolarització i la signatura d’acords d’escolarització municipals. Però, com bé duim reclamant aquests dos darrers anys: tant aquestes comissions com aquests acords han de ser participatius i no es poden convertir en la firma d’un paper que ja ve redactat per part de la Conselleria d’Educació (l’Administració més allunyada del ciutadà en la nostra comunitat) sense intervenció per part de les administracions properes (Ajuntament, Consell Insular) i de la comunitat educativa del municipi. Per tot això, exigim a la Conselleria d’Educació la convocatòria urgent de la comissió d’escolarització del municipi de Palma per poder abordar aquest tema de manera realment participativa.

Finalment, no podem oblidar que l’escolarització s’ha de basar en la idea de l’escola de proximitat. L’escola no pot ser un ens allunyat de la realitat social que l’envolta i, per aquest motiu, l’escola de poble o l’escola de barri és el model a seguir. Per aconseguir aquest model, l’escolarització s’ha de basar en el model territorial, en la delimitació de zones escolars que facin possible que els infants que vagin a una escola la vegin com una part integral del seu espai vital, del seu espai de relacions i de socialització. Però, com hem advertit diferents vegades. Aquesta escola de proximitat, en municipis com Palma, pot ser un arma de doble fil: enlloc de ser una eina enriquidora pot ser una eina creadora d’estigma social. Si un barri concret pateix una problemàtica socioeconòmica determinada i només la població d’aquella barriada pot accedir a l’escola del barri això ens generarà automàticament una estigmatització de l’escola en paral·lel a l’estigmatització del barri. Per això, volem recordar que la puntuació del barem d’escolarització pot ser també un tema de debat i que determinats centres escolars poden ser tractats de manera diferenciada en el procés d’escolarització en benefici seu.

Per tot això, FAPA Mallorca reivindica el seu paper als Consells Escolars, a les comissions d’escolarització i a tots aquells àmbits on es pugui fer sentir la nostra veu per ajudar a construir un model més equitatiu, igualitari i de futur per a l’educació de les nostres illes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: