«

»

Set 17 2014

INFORME UIB – CONTENCIÓS CONTRA EL TIL

coapaCOAPA Balears, en representació de les Federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes (FAPA Formentera, FAPA Eivissa, FAPMA Menorca i FAPA Mallorca) així com també en representació de les més de 270 associacions de pares i mares d’alumnes de les Illes federades, vol comunicar que:

Com ja es va comunicar a principi del mes de juliol es va anunciar davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra l’Ordre de la Conselleria d’Educació, de 9 de maig, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del TIL als centres docents no universitaris.

Des d’aquell moment el recurs ha seguit el procediment oportú i després de l’admissió a tràmit es va atorgar a la Conselleria 10 dies per exposar el que estimàs procedent pel que fa a la peça separada de la suspensió cautelar que demanava el nostre contenciós.

Actualment, la resposta de la Conselleria ja s’ha de trobar en mans del Tribunal per a l’estudi dels arguments jurídics exposats per les parts. És per això que, en aquest moment, volem compartir íntegrament l’informe jurídic encarregat a la UIB pdf (signat per 5 professors) en el qual es basa l’argumentació del nostre recurs contenciós.

Així, ara la “pilota és al terrat” del TSJIB, qui ha de deliberar i emetre una interlocutòria sobre la peça separada de la suspensió cautelar.

Sembla que la història es repeteix, com en un mal somni, però des del col·lectiu que representam volem confiar en la justícia i esperam que el tribunal resolgui el més aviat possible pel bé dels nostres fills/es, que són els que pateixen aquesta situació en primera persona.

A continuació teniu les principals conclusions de l’informe encarregat a la UIB:

  1. Pel que fa al procediment d’elaboració de l’Ordre manca l’informe preceptiu d’alguns òrgans i institucions consultives (com la mateixa UIB), la qual cosa constitueix un vici rellevant del procediment afecta a la validesa de la norma reglamentària.
  2. En relació a l’habilitació de la Consellera per dictar l’Ordre analitzada, cal entendre que el Decret Llei 5/2013 esgota la seva vigència al curs 2013-14 per voluntat de l’autor de la disposició, així l’Ordre en qüestió en allò que desenvolupa el Decret Llei és invàlida ja que no té habilitació per regular la matèria a la qual es refereix.
  3. La implantació d’un sistema integrat de llengües que imposa una llengua estrangera com a llengua vehicular per a l’ensenyament de disciplines no lingüístiques, com indica l’Ordre, no encaixa amb els principis fonamentals de l’ensenyament plurilingüe que estableix la LOMQE, que és norma bàsica de l’Estat aprovada i publicada abans de l’inici de la tramitació de l’Ordre.
  4. El principi d’universalitat del TIL impedeix que els centres, a la vista de les necessitats del seu entorn, puguin prendre decisions sobre el desenvolupament i complement del seu currículum atesa la rigidesa i detallisme sobre la determinació horària en relació a les llengües en que s’ha d’impartir la docència.
  5. Els alumnes de les Illes, que hauran tingut unes condicions de formació distintes pel TIL, s’hauran de sotmetre a unes proves comunes a tot l’Estat que pretenen garantir la igualtat per a l’obtenció dels títols acadèmics i es trobaran en situació desigual a la resta d’alumnes de l’Estat. Així, si la normativa autonòmica genera desequilibris respecte a la regulació bàsica de l’Estat i no es corregeix, se vulnera el principi d’igualtat (art. 14 CE).
  6. En la mesura que s’estableix la igualtat horària entre les dues llengües, l’Ordre contradiu l’article 1.2 de la Llei de normalització lingüística de rang superior afectant al principi de jerarquia normativa, la qual cosa provocaria la nul·litat de ple dret dels preceptes afectats.
  7. La concreció de l’Ordre, sobre l’equilibri entre llengües, ignora la línia jurisprudencial ja que planteja l’assoliment de l’equilibri lingüístics en quant als resultats de l’ensenyament i no com un apriorisme aritmètic com pretén l’Ordre. Una cosa és la convivència de dues llengües en plena igualtat jurídica i l’altra donar el mateix tractament a les dues, quan una d’elles no està en plena igualtat amb l’altra.

Queda prou clar, fins i tot per algú no especialment versat en la matèria, que aquesta ordre té greus mancances que afecten a la seva legalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: