Fa poc hem conegut el Pla
d’Infraestructures presentat per la Conselleria d’Educació en referència a la xarxa de centres públics i les actuacions de reforma, de millora i de nova construcció per al període 2016-2023.
La nostra Federació ha manifestat ja una sèrie d’opinions en referència a aquest pla d’infraestructures: per una banda, la nostra satisfacció en relació a l’existència d’aquest pla d’infraestructures (una demanda històrica per part de la Federació i que, fins ara, cap Conselleria d’Educació havia fet públic) i l’existència de partides econòmiques importants per poder fer front a aquest pla. Però, per una altra banda, també hem manifestat la nostra decepció en relació al mètode utilitzat per crear aquest pla d’infraestructures i, en concret, la nul·la presència de participació de la comunitat educativa en la seva planificació, la insuficient dotació econòmica (tot i que l’existent millora la de pressuposts anteriors), el fet que no s’hagi consensuat no només amb la comunitat educativa sinó amb altres forces polítiques que no són al govern actualment i que gran part de les seves actuacions es facin en el període 2019-2023 on la correlació de forces polítiques i el govern puguin ser diferents del que ens trobem en l’actualitat.
Qualsevol pla que vagi més enllà de l’horitzó polític d’una legislatura hauria de comptar amb el vist-i-plau de tots els possibles actors implicats i, en aquest cas, pareix que no es té i això pot arribar a ser una carta de desigs de futur, una carta de problemes que tothom coneix però que no solucionarà ningú si aquesta qüestió és un dels temes de debat i de retret polític entre els representants polítics.
És clar que el de les infraestructures educatives és un dels principals focus d’atenció que haurien de tenir els actuals responsables de la Conselleria: gran part dels nostres centres necessiten millores, estan envellits, no estan pensats per poder aplicar noves metodologies, no es troben adaptats a les persones de mobilitat reduïda o es troben sobresaturats. Per tot això, la reforma però també la nova construcció d’infraestructures és una simple necessitat del sistema i més en un context econòmic i social expansiu on la nostra comunitat és una de les poques que incrementa població escolar curs darrera curs.
Per aquests motius, FAPA Mallorca ha comunicat diferents vegades a la Presidència del Govern la necessitat de tenir els recursos econòmics necessaris per poder realitzar tota aquesta despesa necessària i urgent i, tot i que hem pogut veure un increment en el pressupost destinat a Educació i, concretament, a infraestructures, aquest encara està lluny tant de les nostres demandes com de les propostes que feien els partits polítics als seus programes electorals.
Així, la nostra Federació continuarà reclamant consens en les actuacions, la necessitat d’eliminar la qüestió de les infraestructures del debat polític partidista i, òbviament, la imperiosa necessitat d’ampliar els pressuposts destinats a educació a la nostra comunitat educativa.
