«

»

maig 13 2018

Les proves de diagnòstic de 4t. d’ESO: un exemple de com no s’ha d’aplicar l’avaluació.

Tornen les proves de diagnòstic de 4t. d’ESO: són un exemple de com no s’ha d’aplicar l’avaluació. No les volem i no poden obligar a les famílies a realitzar-les.

FAPA Mallorca vol tornar a expressar el seu rebuig a la realització de les anomenades proves de diagnòstic de 4t. d’ESO que hem conegut per la seva publicació al BOIB http://www.weib.caib.es/Normativa/boib/docs/mai18/7.pdf  

  Els arguments que ja vàrem utilitzar el curs passat en relació als problemes d’aquestes proves són igual de vigents aquest curs: el problema de realitzar-les a final de curs acadèmic, coincidint amb les proves ordinàries d’avaluació, fent que aquest trimestres encara estigui més carregat pels alumnes seleccionats, generant tensions innecessàries i sense finalitat concreta; la falta de criteri estadístic vàlid en la mostra seleccionada, amb un número d’alumnes no significatiu i sense tenir clar quin és el criteri de tria de centres; el fet que les proves no són gratuïtes perquè impliquen personal d’aplicació i correcció, hores de feina que, òbviament, hauran de ser remunerades i, per tant, recursos econòmics que es podrien destinar a altres finalitats de millora davant de l’escassetat dels pressuposts educatius per satisfer totes les demandes ja existents, etc.

  Només amb aquests arguments ja seria suficient per veure que la millor opció que podria prendre la Conselleria d’Educació és no realitzar aquestes proves però encara en tenim més. Per una banda hem pogut observar com no s’han publicat els resultats estadístics o les reflexions en relació a aquests resultats per part de l’IAQSE (Institut Avaluació Qualitat del Sistema Educatiu) i, per tant, no podem saber si varen resultar útils o no, si eren adequades o no, si es varen poder treure conclusions que serveixin per millorar el nostre sistema educatiu o si, com creiem, no ens han pogut mostrar cap conclusió d’aplicació concreta i pràctica. Per una altra banda ens hauríem de plantejar realment quin model d’avaluació tenim al nostre sistema educatiu i quin voldríem tenir. És clar que l’avaluació d’allò que es fa és imprescindible per a la millora educativa però per què l’avaluació sempre repercuteix en l’alumnat / famílies? I sempre amb proves quantitatives? Per què pareix que la única manera que tenim d’avaluar qüestions educatives és en funció dels resultats dels alumnes? Per què no avaluem altres aspectes com la pròpia tasca docent, els recursos que tenim (personals, materials, d’espai i infraestructures, etc.) o la pròpia avaluació i els sistemes que utilitza? Per què l’avaluació moltes vegades no produeix un feedback al sistema i, per tant, uns canvis reals d’allò que no funciona?

  Per tot això tornem a reiterar la nostra oposició a la realització d’aquestes proves, que s’emmarquen dins del sistema d’avaluació de la LOMQE que, en teoria, tan poc agradava als responsables actuals de la Conselleria d’Educació, que tant varen criticar per no ser estàndards d’avaluació correctes i que pareixen decidits a aplicar una i una altra vegada. I, finalment, recordar que la realització d’aquestes proves és voluntària per a qualsevol família, que no ha de poder influir en l’avaluació de tipus ordinari que ja realitza el centre i que, per tant, la seva no realització no podrà ser perseguida ni penalitzada per part dels centres educatius o la pròpia Conselleria d’Educació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Pots usar aquestes HTML etiquetes i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Segueix-nos

Rep els articles nous al teu correu-e: