FAPA Mallorca vol valorar la darrera memòria de l’institut per a la convivència i l’èxit escolar referides al curs 2017/18.
La nostra federació ha donat tot el seu suport a l’Institut per a la Convivència i l’èxit escolar, destacant la seva tasca tot i no disposar de tots els recursos necessaris que haguessin volgut i desitjat. Amb molt poc personal i amb uns recursos econòmics escasos ha estat capaç de canviar la idea de les actuacions a posteriori, després de produir-se el conflicte i de no poder resoldre’l pels seus propis mitjans els centres educatius, que era la pràctica habitual amb l’anterior direcció i equip a pràctiques preventives i que incideixen en l’empoderament dels diferents membres de la comunitat educativa per evitar el conflicte i per aprendre a gestionar les diferents situacions conflictives de la millor manera possible. A més, s’han protocolitzat les diferents actuacions per evitar actuacions benintencionades però que puguin resultar perjudicials a la pràctica i per clarificar els diferents rols dels membres de la comunitat educativa en un conflicte concret.
Actuacions dirigides al foment de les pràctiques restauratives, de la mediació escolar, de la importància del paper dels cibermentors davant dels diferents riscs del món virtual o la incorporació de la coeducació als centres educatius han estat algunes de les tasques que s’han realitzat en els darrers temps i que posen en valor la importància de la formació per part dels alumnes, de les famílies i dels docents.
Això sí, encara queda molta feina per fer. Tal com es mostra en aquesta memòria les expulsions i sancions dirigides a la pèrdua del dret a l’assistència a escola encara són a dia d’avui un dels recursos més utilitzats per millorar la convivència a les escoles i instituts. Aquesta mesura, en teoria excepcional perquè lleva a un infant o a un adolescent un dels seus drets més bàsics, es converteix en alguns casos en una mesura quasi ordinària i que es normalitza amb el pas del temps. Les pròpies estadístiques ens demostren que aquesta mesura que moltes vegades es concentra en un número molt petit d’alumnes no aconsegueix l’efecte de canviar les conductes contràries a la convivència i acaba amb l’expulsió real de l’alumne del nostre sistema educatiu. Per aquest motiu, molts de centres educatius estan canviant les seves perspectives i incideixen en la importància del grup per poder gestionar aquest tipus de conductes disruptives individuals. Els programes basats en la tutoria entre iguals, en l’acollida de l’alumnat al centre educatiu per part d’altres alumnes, en la cohesió de grup i en l’educació emocional són algunes de les vies que s’estan utilitzant per canviar aquesta gestió i per aconseguir que el clima de convivència que tothom voldria per aconseguir l’èxit educatiu.
Per aquest motiu creiem imprescindible que es continui la tasca ja començada, que es continui en la línia de la prevenció i de l’empoderament i que s’amplii a tota la comunitat educativa. La formació, fins ara pensada habitualment en relació als docents, ha de canviar la seva perspectiva i ha de ser una formació el més integral possible, incloent a alumnat i a famílies. La necessitat de revisió dels protocols per aconseguir que el seu funcionament sigui el més òptim possible i que siguin coneguts per tots els membres del centre escolar és imprescindible: l’assetjament escolar, l’abús sexual, l’explotació sexual, etc., són temes el suficientment importants per tenir clar com s’ha d’actuar i que tota la comunitat educativa s’impliqui en la seva erradicació. La incorporació de nous temes a la formació com, per exemple, la coeducació, es fonamental per aconseguir una societat més justa i igualitària i no es pot deixar al lliure arbitri de cada centre educatiu el fet de que la seva comissió de coeducació funcioni de manera correcta o no i per aconseguir un resultat òptim ha de poder existir un recolzament per part de l’administració pública quan sigui requerit.
Per aconseguir tot això, a més, la nostra Federació també posa en valor la feina d’altres actors de la comunitat educativa: treballadors socials, educadors socials, policies tutors, equips d’orientació, etc. La seva existència i la seva presència a tots els centres educatius és necessària per poder evitar els conflictes, per poder gestionar-los i per poder resoldre’ls des de diferents perspectives i sumant esforços per un objectiu comú, la bona convivència als nostres centres educatius.
